LA GENT

L'actual situació de descontent i tensió social obliga a reflexionar al voltant de la cosa pública i la capacitat del grup per transformar la realitat. El malestar col·lectiu, el sentiment d'impotència i indignació davant de situacions d'injustícia social duu la gent a cercar el seu espai en estructures cíviques que li ofereixen la possibilitat d'expressar-se en públic i fer-se visible.

L'obra està estretament relacionada amb el nostre present polític, on han pres rellevància moviments que tenen en comú l'aspiració perquè tots i totes puguen i hagen de participar. Hi ha molt en joc. Ens trobarem entre representants que no ens representen i veu que s’alcaran reclamant participar en els procesos de presa de decisions. Un grup de persones amb un objectiu comú, tractant de posar-se d'acord i enfrontant-se amb la seua capacitat per organitzar-se. Units i separats. Iguals però diferents. La proposta ens convida a formar part d'aquest grup, a ser testimonis del seu comportament, proposant un recorregut que possibilita la interacció, convivència o “compresència” del públic.
La gent és una experiència grupal que qüestiona amb humor i sense benevolència el concepte mateix de participació, una reivindicació massa important com per a no prendre-la seriosament.

Obra teatral 'La gent' per Pérez&Disla

SINOPSI

He rebut un mail informant-me d'una reunió. El col·lectiu del que forme part em convoca a la participació. Apunte a la meua agenda el dia, l'hora, l'adreça exacta. En llegir el mail he pensat que no tinc moltes ganes d'assistir-hi. Pense que no servirà de res que ens juntem de nou. Pense que no solucionarem res. Pense que no hi anirà ningú a la reunió. Pense que serà una pèrdua de temps.

Tot just abans de passar a una altra cosa pense que potser esta vegada serà diferent. Potser esta vegada se solucione alguna cosa. Em pose a pensar què dir en la reunió. Vull parlar en positiu i vull intentar il·lusionar la resta d'assistents per a que trobem una bona eixida a tot el que ens preocupa.
La gent té ganes de fer coses. La gent vol fer-se sentir. La gent vol organitzar-se. La gent s’implica. La gent s’expressa. La gent es queixa.
La gent participa. La gent escolta. La gent pensa en la gent.

Obra teatral 'La gent' per Pérez&Disla

IDEES, PENSAMENTS, MATERIALS...

La gent és la resposta conjunta a dos projectes independents reconvertits en una sola proposta.

L'autor volia escriure un text que poguera recrear el desenvolupament d'una reunió. El director posar en escena el comportament del grup. En descobrir que ambdós projectes tenien punts en comú vam decidir començar de nou treballant l'un al servei de l'altre compartint els materials que finalment formen aquest experiment escènic.

Tots dos estàvem interessats en el comportament i interpretació dels fenòmens grupals i socials. El nostre objectiu era comprendre aquests fenòmens i reflexar com interactuen en les relacions personals.

Tot i que sempre va prevaléixer, com a referent principal, la nostra pròpia experiència és fàcil trobar nombrosos estudis sobre les fases i desenvolupament de les reunions, amb característiques recurrents i ben delimitades. Vam buscar orientació amb textos de sociologia, antropologia, psicologia i investigacions que han arribat a definir i donar carta de naturalesa científica aquests fenòmens, definint amb claredat els grups, les seues classes, els seus processos i la resta de circumstàncies i matissos que els caracteritzen.

Massa i poder d'Elias Canetti ha estat un referent molt valuós que ens ha ajudat a identificar els diferents rostres del fenomen de la massa. Ens han acompanyat també Hannah Arendt, Walter Benjamin, Peter Sloterdijk.

Ortega y Gaset en El hombre y la gente ens va assenyalar que l'individu adopta comportaments perquè d'una manera o una altra no té remei i li són imposats pel seu entorn de convivència: per “la resta”, per “la gent”, per la societat. També Ryszard Kapuscinsky ens va parlar d'eixe co-existir d'intimitats i del drama que suposa “la trobada amb l'altre” en un assaig amb el mateix títol.

Va ser molt interessant el punt de vista psicològic d'Eric Berne, Freud o Robert Sapolsky. Hi ha hagut més autors i pensadors que ens han ajudat a projectar quin podria ser el nostre recorregut, a més d'experiments sociològics, estudis d'opinió, mercadotècnia… documents que fan referència a la cultura de masses. Perquè aquest viatge a allò social ha estat, i és, ineludible, especialment per a qui estiga interessat en la conducta humana, de fet, novament sorgeix com un tema de rabiosa actualitat. La situació de descontent i tensió social obliga a reflexionar al voltant d'allò públic i la capacitat del grup per transformar la realitat.

Resumint, ens hem deixat influir per molts en aquesta travessia. A alguns els hem fet cas i a uns altres, potser, els hem traït però no podíem negar aquest coneixement previ si volíem proposar alguna cosa original en aquest terreny tan transitat. Açò ens ha ajudat a articular una guia que ens ha permés explorar els llocs que ens han semblat més atractius i estimulants per aquesta experiència teatral, i disposar d'eines, materials, jocs i plantejaments per avançar junts en la direcció que més ens ha interessat com a equip.

El resultat s’ha teixit sense evidenciar les costures, per aconseguir un dinamisme aparentment casual i espontani que possibilite, sense desvirtuar els continguts, la interacció, convivència o la “compresència” del públic.

Al públic, a l'experiència col·lectiva de formar part d'aquest grup està dedicat aquest muntatge.

Obra teatral 'La gent' per Pérez&Disla

FITXA ARTÍSTICA

Actors
Ruth Atienza + Juli Disla + César Tormo + Lorena López + Toni Agustí

+ 2 actors Convidats
Amparo Fernández + Carles Sanjaime o Miguel Angel Romo + Empar Canet o Marta Belenguer o María Vázquez o Verònica Andrés o …

Dramatúrgia
Pérez&Disla

Text
Juli Disla

Produeix
Pérez&Disla

Agraïments
I loft Vlc, El Pont Flotant, Sergio Méndez, Pilar Garrigues, Celia Riera, Juan Tormo, Bego Jiménez, Salvador y Concha, Rafa Piqueras, El Abrazo De La China + TODA ESA GENTE QUE NOS APOYA INCONDICIONALMENTE.

ESPAI ESCÈNIC

Una sala que càpiguen 50-100 cadires per a disposar els assistens en forma d'anell o amfiteatre.

No necessitem res més.

Llum, per veure’ns les cares.

RECONEIXEMENTS

Obra teatral 'La gent' per Pérez&Disla
Obra teatral 'La gent' per Pérez&Disla Obra teatral 'La gent' per Pérez&Disla

PREMSA / CRÍTIQUES

Un trabajo bien pensado y ejecutado, divertido, autocrítico y escéptico, pero en sintonía con la idea de que los asuntos comunes deben ser abordados y votados comunalmente.
Javier Vallejo – El País


En “La Gente” de Pérez&Disla se plantea una reflexión vivencial acerca de los mecanismos que actúan sobre cada individuo y su relación en la toma de conciencia colectiva. Desde esta perspectiva, no solo se descubren el “yo” y el “tú”, sino el “nosotros”, el “vosotros” y el “ellos”.
+ (…) se aprecia frescura, talento y buena dosis de sinceridad. El espectáculo carece de pompa y artificio. La palabra protagoniza el discurso escénico que es dominado por los intérpretes haciendo fluir a los personajes con pasmosa naturalidad.
Sin duda, estamos ante un espectáculo sugerente e instructivo que es preciso recomendar.

Manuel Sesma Sanz – Artezblai


Una trama muy bien estructurada en la que te sientes tentado de participar, te ríes muy a gusto, y sales tristemente consciente de la condición humana. Lo recomiendo vivamente, muy pocos días, no os lo perdáis.
Jon Sarasti -Crítica Teatral.

Por lo que puedo constatar a la salida, cada cual verá un reflejo de su entorno o de lo que conoce más de cerca, de manera que mientras a mí se me va a experiencias más recientes como el 15M, o mis asambleas universitarias, a otros les lleva a las comunidades de vecinos, o a cuestiones laborales (…)
La compañía valenciana ha pasado unos días por Madrid, pero seguro que se podrá ver su espectáculo en más lugares y, en cualquier caso, esperemos ver otros más adelante.

Julio Castro – laRepúblicaCultural.es


Llega a Madrid precedida por un montón de buenas críticas y, personalmente, creo que eran justificadas. (…) interesante propuesta que no carece de una buena dosis de humor.
Miguel Pérez Valiente.


Un montaje que merece la pena. Aparte de la propuesta escénica innovadora en lo formal, es muy interesante porque te golpeará en la conciencia y te incomodará.
Manu de la Fuente -Gente con duende.


Teatro de urgencia con estupendos actores.
Miguel de Arco (director de teatro)


Aunque hay momentos de humor, el desarrollo de la reunión escénica, va creando amargura en nuestra garganta, poco a poco vamos descubriendo que las estructuras macro y micro de la sociedad, están enfermas de lo mismo.
Adolfo Simón – Que revienten los artistas (revista digital de Artes escénicas)


Comence amb una confessió: poques vegades (per no dir-ne cap) m’he sentit tan al·ludit per una obra de teatre (…)
Josep Lluís Sirera – Saò


La gente es la demostración palpable de que el teatro en tiempos de crisis siempre supo sobrevivir, y seguirá haciéndolo en ésta de ahora. Porque hay artífices dispuestos a luchar por ello, y porque, felizmente, hay un público cómplice. Si, además, como es el caso, hay imaginación y talento, miel sobre hojuelas.
Nel Diago – Cartelera Turia


El primer acierto de la producción es su título, que interpela a un ente difuso despersonalizado y de complicada operatividad. (…)
Los actores de esta función ejemplar[izante] son, además de artistas también gente —gente versada— y no están aquí de medio neurotransmisor simple, ignorantes de los intereses del tándem. Entienden el proceso y tal manera lo hacen suyo y se lo apropian, van seguros al asunto, sin arritmias en la prolongación del latido que sostiene el núcleo del conflicto.(…)
El providencial tino de esta producción, acorde con la austeridad de tiempos tan tristes, es la imaginativa propuesta de dramaturgia, a la que han llegado Pérez&Disla de una manera tan lógica como sincera.(…)

Roberto Lisart –Secretario General de CCOO en Teatres de la Generalitat Valenciana


(…) tiene que tener un largo recorrido. Este deseo se justifica no solo por el interés de la propuesta en sí, sino también por muchos otros motivos: la ironía que destila el texto y su construcción misma por ejemplo; pero sobre todo por el trabajo de los actores que construyen una galería de personajes perfectamente reconocibles y los mantienen a lo largo de la representación de una forma impecable.
Josep Lluís Sirera – Episkenion


Pérez&Disla, el tándem formado por Jaume Pérez y Juli Disla, han conseguido empastar de una forma brillante sus capacidades, sus genialidades. Para mí ya fue una muestra evidente aquel “Expuestos” que mostraron por primera vez en la primera edición de Russafa Escènica; en ésta, “La gente”, reafirman su compromiso estético: colocan al espectador un poco fuera del marco convencional habitual, acercan el texto a la cotidianeidad y reafirman un naturalismo que roza la excelencia en algunas actrices/actores. Es un todo a la una.
El critique con


Un nuevo teatro español
Maite Nieto, El País


¿Podemos o no podemos?
Javier Vallejo, El País


El millor de FiraTàrrega que es podrà veure a Barcelona
teatrebarcelona.com


Los Premios Max se rebelan
Saioa Camarzana, El cultural


Valencianos a la conquista del Max
Noelia camacho, Las Provincia


¿Por qué vienen a Madrid?
Clara Morales, El País


Pérez&Disla entrevistan a Pérez&Disla
verlanga.com


Entrevista TAC - Valladolid
RTVE (video)


Obra teatral 'La gent' per Pérez&Disla Obra teatral 'La gent' per Pérez&Disla
Obra teatral 'La gent' per Pérez&Disla Obra teatral 'La gent' per Pérez&Disla Obra teatral 'La gent' per Pérez&Disla

TREBALLS