LA SORT

Ell necessitava una família. Nosaltres la desitjàvem. Peripècia d'un encontre: història d'una adopció homoparental.

Totes les persones adoptades han viscut un abandó que els suposa,
com a mínim, una ferida existencial.
(Irmela Wiemann, 2003)



L'adopció és un procés en el qual importa sempre el benefici del menor per damunt de qualsevol altre interés, ja siga el de la família biològica o el de la família adoptiva. Té com a finalitat buscar una família per a un menor i no un menor per a una família. L'adopció és concebuda com un recurs de prevenció per a aquells que no poden romandre amb la seua família. Estableix un tipus de filiació diferent a la biològica: la filiació afectiva.

El procés d'adopció nacional pot allargar-se fins a huit anys i no és definitiu fins que la justícia dicta una resolució d'adopció.
La sort parla de la nostra pròpia experiència com a família homoparental i interracial. Una peripècia emocional i vital però també un llarg camí administratiu i judicial que té com a finalitat aconseguir formar una família. A través de la nostra vivència íntima volem parlar de la diversitat, de quins són els models de famílies, de com vivim les qüestions racials, de quins són els referents, l'entorn en el qual es desenvolupen els menors i de com influeix la política en tot això.
D’altra banda, La sort, també és un homenatge al nostre fill que li puga servir com a Llibre de vida en un futur. Amb respecte, honestedat i emoció volem dedicar-li este projecte.

Deconstruir no és destruir. Què és ser una família?

Obra teatral 'La sort' per Pérez&Disla

UNA REPRESENTACIÓ POSITIVA DE L'ADOPCIÓ

Sovint s’ha abordat l'adopció des del conflicte o el drama. D’una banda per les dificultats a les quals havien de sotmetre’s els adoptants i, d'una altra, per l'entorn del qual procedeixen els menors.
Fa dècades era un tema quasi tabú i encara hui són freqüents les connotacions negatives de l'adopció.

Si alguna cosa caracteritza el perfil i les necessitats de les persones adoptades i de les seues famílies és la variabilitat i l'absència d'una tipologia homogènia. No pot obviar-se que darrere de tota adopció hi ha una situació prèvia d'adversitat, però resulta imprescindible evitar posicions estigmatitzants.
L'adopció és el camí per a oferir una nova família a aquells xiquets que han perdut la seua i, encara que açò siga una activitat de guany, l'experiència de pèrdua és particularment important en la història de les xiquetes i es xiquets adoptats. Un dels principals factors de resiliència es la capacitat de construir un relat acceptable, que done algun significat positiu o esperançador als que ens passa.
Les històries que ens contem poden ajudar-nos a entendre’ns a nosaltres mateixos, a entendre el món, a donar sentit al que ens passa i a avançar cap a un lloc on puguem sentir-nos millor en relació al passat. La ment humana construeix relats constantment i sobretot el relat més important que és la identitat. Però la identitat pot ser una condemna quan el resultat és una representació pretesa o una representativitat imposada.
Després de l'adopció la majoria de xics i xiques ix avant de forma positiva, són feliços i fan felices altres persones. Això no vol dir que els processos d'adopció siguen històries sempre meravelloses, són històries d'educació, de creixement.

Obra teatral 'La sort' per Pérez&Disla

ALLÒ PERSONAL ÉS POLÍTIC

L'autor/actor que narra la seua pròpia vida sobre l'escenari ho fa per parlar-nos d'ell mateix; però en la impúdica i ambigua teatralitat d'eixe gest exhibicionista, està allà per a parlar-nos també d'una altra cosa.
Parlar en primera persona és exposar-se, no com a model sinó manifestació, revelació d'una realitat oculta. Decidim fer-nos visibles perquè la normalització de les nostres famílies influeix positivament en els nostres fills i filles. La integració en la societat és a base per al benestar individual i familiar, però també per a l'enriquiment social.
Les llars homoparentals no representem una adaptació directa i acrítica del model patriarcal hegemònic. Les nostres pràctiques no representen un gir normalitzador, una instància d'assimilacionisme i conservadurisme. Però tampoc constituïm, independentment d'algunes característiques, innovadores, una modalitat diametralment oposada a les organitzacions familiars conegudes fins el moment.
L'exercici de la maternitat/paternitat en persones gais i lesbianes opera en ocasions com una manera d'autoafirmació, mecanisme que es produeix en una triple direcció: cap a ell mateix, cap al fill o filla i cap al context. Anomenar la situació, autoafirmar-se i elaborar amb el fill/filla i per a ell mateix la construcció del vincle parental és un pas important en l'assumpció, exercici i visibilització del vincle i d'afirmació de la diversitat.

“Inclinats per damunt del muscle de Narcís, és el nostre rostre, i no el seu, el que veiem reflectit en l'aigua de la font.”.
Georges May





Obra teatral 'La sort' per Pérez&Disla

DIRECCIÓ ESCÈNICA A TRES

La sort ha sigut la construcció d'un relat sobre la vida íntima d'una parella de dos homes que desitgen adoptar i ho fan. És un relat també del que suposa un procés d'adopció no ja per a una parella homosexual, que també, sinó per a totes les persones que decideixen iniciar i viure eixe procés.

Amb cura i escolta, el procés de creació ha suposat una sort per tots els creadors que hi han participat, des de la producció, l'autoria, la imatge gràfica, les llums, l'espai sonor, el treball actoral i les múltiple direccions, perquè crec que hem sigut conscients de la vulnerabilitat que es posava en primer pla i de la necessitat per a que això es posara al servei d'un relat que ens toca a totes, que ens col·loca en un procés legal, vital i afectiu poc conegut per la majoria. Ha sigut un procés que ens ha permés actuar, intervindre, sense haver-ho planejat molt, deixant-nos participar i deixant-nos espai, a cada moment, a cadascun de nosaltres, per a la construcció d'un relat, que és al mateix temps personal i col·lectiu.

Santiago Ribelles



En los diferentes montajes en los que he participado con Pérez&Disla siempre hay un denominador común que atraviesa los procesos: La conversación, el cuestionamiento y la reflexión de la propia dramaturgia interna del proyecto.

En els diferents muntatges en el quals he participat amb Pérez&Disla sempre hi ha un denominador comú que travessa els processos: la conversa, el qüestionament i la reflexió de la pròpia dramatúrgia interna del projecte.
És vital per al bon funcionament del procés que tots els participants assumisquen les línies que van proposant-se i finalment estiguen conjurats i fidelment compromesos amb la idea resultant.
En el cas de La sort les premises de partida eren clares: contar un història personal que transcendira el fet públic.
La sort és una proposta escènica documental recolzada en un dispositiu senzill i contundent on Juli i Jaume són protagonistes i constructors del seu propi passat, present i futur.
I també, La sort és un relat sobre el respecte i l'amor.

Toni Agustí

Obra teatral 'La sort' per Pérez&Disla

FITXA ARTÍSTICA

Intèrprets
Juli Disla + Jaume Pérez

Dramatúrgia
Pérez&Disla

Text
Juli Disla

DDisseny visuals i grafisme
Juan Pajares flexatowa
Disseny il·luminació
Marc Gonzalo

Disseny Espai Sonor
Carlos Gorbe

Producció executiva
Pilar Garrigues

Fotografia
María Cárdenas

Gravació vídeo
Microfilm SL

Tècnic
David Sánchez

Distribució
a+ Soluciones Culturales

Cançó Una d'amor
Mireia Vives y Borja Penalba

Direcció escènica
Jaume Pérez Roldán + Toni Agustí + Santiago Ribelles

Projecte seleccionat en el VIII Laboratori d'Escriptura Teatral de la Fundació SGAE 2020.
Ajudes a la Creació 2020 – Institut Valencià de Cultura.

Col·labora
Paranimf Universitat Jaume I de Castelló
Ajuntament d'Alzira
Ajuntament d'Aldaia
Ajuntament de València
Institut Valencià de Cultura
INAEM - Ministeri de Cultura


Agraïments
Jose de Lamo, Alberto Ibáñez Mezquita, Rosa Molero, Direcció General d'Infància i Adolescència - Generalitat Valènciana, Direcció General d'Igualtat en la Diversitat - Generalitat Valènciana, Espai Bestreta, Colectivo Miss Panamá, Maria Disla Carayol, Amparo Oltra, El Pont Flotant, Mario Mankey, Encarna, Julio, Salva y Concha.

Póster La sort Obra teatral 'La sort' per Pérez&Disla

PREMSA / CRÍTIQUES

'La sort'.
El teatre necesari

Vicent Tronchoni - SAÓ


Se corría el peligro de acabar derrapando en la solemnidad, un riesgo que Pérez y Disla, responsables también de la dramaturgia, esquivan a base de dosis de humor.
Redescénica, crítica de Lucía Márquez


Su discurso es pura realidad en el universo de la fantasía con ternura, desenfado y comicidad.
José Vicente Peiró, Las Provincias

En definitiva: buen teatro.
Nel Diago, Turia


Diario de una adopción homoparental e interracial
Begoña Donat, Culturplaza


La sort
Rtve - Comunidad Valenciana


La sort
Apunt

Obra teatral 'La sort' per Pérez&Disla Obra teatral 'La sort' per Pérez&Disla
Obra teatral 'La sort' per Pérez&Disla

TREBALLS